A 2489 Km DE DISTÀNCIA

MOBILITAT: PRÀCTIQUES A L’ESTRANGER
a 2489 km de distància
Ester González, alumna del Cicle Formatiu de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic
Realitza les pràctiques a l’empresa molbe a Finlàndia
http://www.molbe.fi/
del 17.10.11 al 30.11.11


2489 km és la distància que hi ha entre Centelles, on visc habitualment, i Tammisaari, poble situat a la costa sud-oest de Finlàndia. Sóc una estudiant de GRAPU de l'Escola i una persona afortunada: tinc un contacte a l’estranger, que m'ha pogut acollir durant un mes i mig per fer les pràctiques a la seva empresa.
L'empresa on estic es diu molbe, creada no fa massa per una catalana instal·lada a Finlàndia ja fa 7 anys. Un estudi on es treballa fotografia i disseny gràfic.
Perquè vaig decidir marxar a l’estranger a fer les pràctiques?
Bé, hi ha diversos motius. Primer de tot per la facilitat en trobar l'empresa d'acollida, no us enganyaré. És un tràmit en el que hi has de dedicar molt de temps que m'he estalviat. En això he tingut molta sort.
Sóc aquí també per l'atracció a allò que és diferent. Finlàndia no té res a veure amb el nostre país. Un cop ets aquí t'adones de com en som de mediterranis! I que nòrdics que són aquí.
El que més m'impressiona d'aquest lloc és que la natura és per tot arreu. Helsinki, tot i ser una ciutat no ho sembla. S'allunya de la típica ciutat cosmopolita degut a les  grans àrees verdes que té. I alhora és un dels països amb un desenvolupament tecnològic més avançat. És curiós i maco de veure com s'integren a la perfecció, natura i tecnologia. És un país on hi conviuen dues llengües, el suec i el finès, res a veure l'una amb l'altra, sobretot a l'àrea on estic jo, la costa sud-oest. Tothom sap anglès, i amb cert nivell, la veritat. Quina enveja!
Aquí realment hi trobes el silenci. A tot arreu, siguis on siguis és com si la terra absorbís el soroll. I ara que ens apropem a l'hivern, el fred comença a fer de les seves. El mar i els llacs es glacen i passen a ser una zona més per on la gent camina. Hi ha una anècdota que vaig trobar molt curiosa: els gossos per norma no poden passejar-se sense lligar, està prohibit. Només poden córrer lliurement per sobre el mar quan està glaçat, ja que no es considera terra. Fa gràcia, la veritat.
La neu, que encara no ha arribat, fa que les nits tan llargues no siguin tan fosques. Les cases són molt càlides i acollidores, la gent molt amable i els costums molt diferents als nostres.
Aquesta és una experiència que recomano a tothom. Sempre va molt bé marxar del propi entorn una temporada per tenir noves visions en la tornada. De les coses noves, agradin o no, sempre s'aprèn. I en el món del disseny, on la percepció de l'entorn és molt important, ajuda molt tenir noves percepcions visuals i sensorials. És com prendre aire fresc, mai millor dit en el meu cas.
Podeu fer una ullada al blog que he creat per documentar aquesta experiència, cada dia intento explicar-hi alguna cosa:
www.2489kmdedistancia.blogspot.com






Comentaris