MOBILITAT: PRÀCTIQUES A L’ESTRANGER
http://www.molbe.fi/
del 17.10.11 al 30.11.11
a 2489 km de distància
Ester González, alumna del Cicle Formatiu de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic
Realitza les pràctiques a l’empresa molbe a FinlàndiaEster González, alumna del Cicle Formatiu de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic
http://www.molbe.fi/
del 17.10.11 al 30.11.11
2489 km és la distància que hi ha entre Centelles,
on visc habitualment, i Tammisaari, poble situat a la costa sud-oest de
Finlàndia. Sóc una estudiant de GRAPU de l'Escola i una persona afortunada:
tinc un contacte a l’estranger, que m'ha pogut acollir durant un mes i mig per
fer les pràctiques a la seva empresa.
L'empresa on estic es diu molbe, creada no fa massa per
una catalana instal·lada a Finlàndia ja fa 7 anys. Un estudi on es treballa
fotografia i disseny gràfic.
Perquè vaig decidir marxar a l’estranger a fer les
pràctiques?
Bé, hi ha diversos motius. Primer de tot per la
facilitat en trobar l'empresa d'acollida, no us enganyaré. És un tràmit en el
que hi has de dedicar molt de temps que m'he estalviat. En això he tingut molta
sort.
Sóc aquí també per l'atracció a allò que és diferent.
Finlàndia no té res a veure amb el nostre país. Un cop ets aquí t'adones de com
en som de mediterranis! I que nòrdics que són aquí.
El que més m'impressiona d'aquest lloc és que la natura
és per tot arreu. Helsinki, tot i ser una ciutat no ho sembla. S'allunya de la
típica ciutat cosmopolita degut a les
grans àrees verdes que té. I alhora és un dels països amb un
desenvolupament tecnològic més avançat. És curiós i maco de veure com
s'integren a la perfecció, natura i tecnologia. És un país on hi conviuen dues
llengües, el suec i el finès, res a veure l'una amb l'altra, sobretot a l'àrea
on estic jo, la costa sud-oest. Tothom sap anglès, i amb cert nivell, la
veritat. Quina enveja!
Aquí realment hi trobes el silenci. A tot arreu, siguis
on siguis és com si la terra absorbís el soroll. I ara que ens apropem a
l'hivern, el fred comença a fer de les seves. El mar i els llacs es glacen i
passen a ser una zona més per on la gent camina. Hi ha una anècdota que vaig
trobar molt curiosa: els gossos per norma no poden passejar-se sense lligar,
està prohibit. Només poden córrer lliurement per sobre el mar quan està glaçat,
ja que no es considera terra. Fa gràcia, la veritat.
La neu, que encara no ha arribat, fa que les nits tan
llargues no siguin tan fosques. Les cases són molt càlides i acollidores, la
gent molt amable i els costums molt diferents als nostres.
Aquesta és una experiència que recomano a tothom.
Sempre va molt bé marxar del propi entorn una temporada per tenir noves visions
en la tornada. De les coses noves, agradin o no, sempre s'aprèn. I en el món
del disseny, on la percepció de l'entorn és molt important, ajuda molt tenir
noves percepcions visuals i sensorials. És com prendre aire fresc, mai millor
dit en el meu cas.
Podeu fer una ullada al blog que he creat per
documentar aquesta experiència, cada dia intento explicar-hi alguna cosa:
www.2489kmdedistancia.blogspot.com
www.2489kmdedistancia.blogspot.com
