ARTICLE
De Disseny
Ferran Blancafort,
Arquitecte i professor de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic.
Il·lustrada amb una fotografia on es veia un fragment d’un espai públic amb dues cadires situades de costat però capiculades, apareixia en aquest diari una nota que denunciava com en l’espai urbà es feia prevaler el disseny per sobre d’aspectes utilitaris. Empès pel desacord amb el concepte de disseny que expressava l’autor de la nota, voldria comentar el següent.
Enllaç a l'article
De Disseny
Ferran Blancafort,
Arquitecte i professor de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic.
Il·lustrada amb una fotografia on es veia un fragment d’un espai públic amb dues cadires situades de costat però capiculades, apareixia en aquest diari una nota que denunciava com en l’espai urbà es feia prevaler el disseny per sobre d’aspectes utilitaris. Empès pel desacord amb el concepte de disseny que expressava l’autor de la nota, voldria comentar el següent.
Els
objectes, d’aquí el seu nom, són elements que estan fora de nosaltres, que en essència
estan pensats i creats per actuar com a pròtesis per millorar les nostres
capacitats. Els objectes arriben a formar
part del nostre entorn i ja no els veiem, els usem sense advertir la seva presència.
Si un objecte no millora les nostres capacitats, es fa evident, esdevé
impertinent, no pertany al nostre món. Imaginem
que es trenca una pota d’una cadira que habitualment usem: passa a ser un
objecte a la vista, que ja no ajuda, no millora el nostre estar en el món i
només té presència.
D’objectes
impertinents, que es fan mirar, que són a la vista, pura presència, el nostre
entorn n’està ple i no estan espatllats, com la cadira de l’exemple. Des d’aquest
punt de vista, que naturalment és un i no pretén ser l’únic, l’exemple al qual
fa referència el redactor, no seria “de disseny “, seria “de mal disseny”.
Malauradament,
associar el disseny genèric al disseny de la forma sense contingut,
sense ànima, que es converteix en formalisme, conformisme, formes sense
brillantor, és
avui dia una constant.
Hi
ha exemples en molts àmbits, és una actitud que consisteix a crear coses que tothom
sàpiga que són falses però que per sobre de tot semblin autèntiques. Els parcs
temàtics, o les fires medievals en són un bon exemple, exageració de les
formes, sense contingut, pura buidor.
Això,
en principi, com qualsevol expressió, no està ni bé ni malament, és la materialització
d’una manera de fer, dependrà de quin sigui el nostre model individual, el
nostre desig, perquè ho recolzem o ho rebutgem,
m’agrada / no m’agrada. Cada u pot tenir el criteri que vulgui a l’hora de considerar
quan un disseny respon a les seves expectatives. Jo crec que si un disseny no ajuda, no millora la meva qualitat
de vida, no és un bon disseny, per interessant que sigui formalment.
Penso
que la necessitat de vendre objectes ha fet prosperar aquest disseny formalista
que, exagerant la forma, crida l’atenció, és fotogènic, encantador, seductor,
però que no resisteix una observació sota els conceptes exposats anteriorment. En
urbanisme, ha passat el mateix, i si entenem la disciplina com a expressió, la materialització
sensible d’un tarannà col·lectiu, tots en som responsables: tècnics, promotors,
polítics, usuaris, periodistes, etc.
Ferran
Blancafort
Arquitecte
Professor
de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de VicEnllaç a l'article